El dopatge a l'esport és un tema que escoltem a les notícies, sobretot quan hi ha curses de ciclisme, però es pot extendre a tots els esports i a tots els nivells, per tant és bò conèixer els efectes de les substancies dopants, que si més no, si algú les vol prèndre què sàpiga que li pot passar, que tot té un preu...
Moltes gràcies al Jordi Cruz que ens ha proporcionat aquest article sobre el dopatge a l'esport. És molt interessant i encara que és llarg val molt la pena llegir-lo.
Els autors de l'article són:
1 J Cruz-Sánchez Grup de Quimiometria Aplicada, Departament de Química, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici Cn, 08228, Bellaterra, Spain.
2 O. Ymbern Grup de Sensors i Biosensors, Departament de Química, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici Cn, 08228, Bellaterra, Spain.
3 R.M. Sebastian Grup de Estudis en Química Orgànica i Organometàl·lica, Departament de Química, Universitat Autònoma de Barcelona, Edifici Cn, 08228, Bellaterra, Spain.
*Corresponding author: Jordi Cruz Sánchez, +34 93 581 17 12 jordi.cruz@uab.cat
Introducció
Prenent com referència les marques esportives assolides a l’alt rendiment, dia a dia es busquen nous mètodes i tècniques per a tractar de superar aquestes fites. Una forma externa d’influir en l’acompliment físic de l’atleta ha estat mitjançant el consum de substàncies prohibides pels reglaments de les organitzacions esportives.
Aquestes substàncies, al ser ingerides, provoquen un augment artificial del rendiment esportiu; però que d’alguna forma desestabilitzen les funcions fisiològiques de l’organisme en detriment de la salut.
La seva utilització s’oposa a la filosofia que va donar sorgiment al Comitè Olímpic Internacional (COI) el 1894, promovent tot un conjunt de valors ètics, morals, pedagògics i humanistes inherents a l’esport per a assolir un desenvolupament integral de la personalitat dels esportistes i millorar la comunicació entre els pobles amb l’objectiu de salvaguardar la pau (Carta Olímpica). Aquesta concepció filosòfica s’ha ignorat, degut a la utilització de substàncies tòxiques que col·loquen en desigualtat de possibilitats competitives als esportistes. Per aquest motiu, el COI ha sol·licitat als seus organismes el seu suport per a evitar la proliferació d’aquesta pràctica nociva que destrueix completament els valors humans que han de prevaler en tota competició esportiva.
L’ús de drogues en l’esport
Què és el dopatge ?
D’acord a la definició emesa pel Comitè Olímpic Internacional (COI), dopatge és l’administració o ús per part d’un atleta de qualsevol substància aliena a l’organisme o qualsevol substància fisiològica presa en quantitat anormal o per una via anormal amb la sola intenció d’augmentar en una manera artificial i deshonesta la seva actuació en la competició.
Quan la necessitat requereix tractament mèdic amb alguna substància, que a causa de la seva naturalesa, dosi o aplicació pot augmentar el rendiment de l’atleta en la competició d’una manera artificial i deshonesta, això també és considerat dopatge.
Per a implementar aquest concepte, el COI ha publicat una llista de substàncies prohibides i ha desenvolupat un programa de detecció de drogues a les Olimpíades i competicions relacionades per a aturar l’ús d’aquestes substàncies.
Per què existeix el dopatge ?
L’aparició i extensió del dopatge es deu en gran part a factors externs a la mateixa essència de l’esport com l’abús de fàrmacs que es dóna en l’actualitat i a la pressió que exerceix la societat sobre l'esportista al que li exigeix una superació contínua del seu rendiment esportiu.
En la nostra societat, el medicament no només s’usa per a combatre la malaltia, sinó també com ajuda en estats fisiològics límit (cansament, dolor, somni, ansietat, frustració, etc.).
L’esportista també recorre a ells per a estimular-se o calmar-se, augmentar la seva força i massa muscular, la seva capacitat cardíaca, concentració, calmar la fatiga, fins i tot la provocada pel seu entrenament.
En definitiva, s’usa el dopatge per a obtenir el triomf o per a aconseguir-lo amb menor esforç.
Tant l’esport de recreació, amateur, com el competitiu, ocupen un lloc destacat en les societats modernes.
El professionalisme impulsat per les empreses i la televisió duen els esportistes a esforços extrems i a una superació constant.
Davant l’expectativa de majors beneficis l’atleta s’incorpora a aquesta carrera desenfrenada per assolir-los, i com que li resulta difícil mantenir aquest ritme amb mitjans naturals recorre al dopatge.
També hi ha esportistes amateurs i aficionats que es deixen seduir per promeses de centenars de productes que poden ajudar-lo a practicar un esport amb més intensitat o a obtenir resultats esportius que d’altra manera no aconseguirien i que busquen afanosament per motius de prestigi personal social.
Mètodes de control
Davant la proliferació al món de l’esport de nombroses substàncies dopants, s’han desenvolupats mètodes de control per a la detecció d’aquests. Un dels principals avenços de la lluita antidopatge és la realització d'anàlisi de sang per a detectar la presència de eritropoetina (EPO), que s'usa habitualment en ciclisme, esquí i atletisme. La Federació Internacional de Medicina Esportiva, assegura que seria desitjable que s'usessin aquestes proves en molts altres esports, com el futbol, on només es realitzen test d'orina.
L'anàlisi d'orina és el principal mètode institucional de control antidopatge per a revelar i, si escau, sancionar la presència de substàncies dopants en els esportistes. Ha demostrat ser eficaç en la detecció de substàncies exògenes que el cos humà no és capaç de sintetitzar, com la majoria dels estimulants, narcòtics, esteroides, anabolitzants i diürètics. No obstant això, l'anàlisi d'orina no precisa la dosi de les substàncies endògenes i resulta totalment ineficaç en el dopatge efectuat per autotransfusió de sang. La classificació del COI permet l'ús limitat de substàncies corrents (com la cafeïna, l'alcohol, determinats anestèsics o antiinflamatoris), que també suposa dopatge si l'esportista sobrepassa el llindar d'ús permès.
A causa de els controls antidopatge, cada vegada més freqüents, els esportistes que es dopen prefereixen usar productes hormonals (corticoides, esteroides, testosterona o dihidrotestosterona), existents ja en l'organisme i la concentració del qual és difícilment quantificable en l'anàlisi. Enfront del creixent ús de productes i nombre de mètodes dopants en els esports d'alt nivell, els governs organitzen campanyes de prevenció dirigides a les federacions i als joves esportistes, informant-los dels perills físics i de les sancions, cada vegada més severes, a les quals s'exposen. A més, en les competicions s'han sistematitzat els controls, que fins i tot poden realitzar-se sense previ avís. Les tècniques analítiques més emprades en la determinació de substàncies dopants són:
- Cromatografia de Gasos. (GC)
- THCOOH
- Morfina
- Codeïna
- Cocaïna
- Amfetamines
- Cromatografia de capa fina. (TLC)
- Codeïna
- Amfetamina
- Efedrina
- Metilfenidat
- THC
- Morfina
- Cocaïna
- Cromatografia líquida d’alta
resolució. (HPLC)
- Testosterona
- Epitestosterona
- Morfina
- THC
- Cocaïna
- Amfetamines
- Radioinmunoassaig.
- Confirmació d’anàlisis
- Espectrometria de masses. (GC/MS)
- Confirmació d’anàlisis
Classificació general de les substàncies prohibides
El Comitè Olímpic Internacional classifica les substàncies tòxiques en les següents categories:
- Estimulants
- Narcòtics Analgèsics
- Esteroides Anabòlics
- Beta bloquejadors
- Diürètics
- Hormones
Estimulants
Indicacions: Són substàncies que estimulen el Sistema Nerviós Central o inhibeixen algunes de les seves funcions com la gana. S’usen comunament per a mantenir l’estabilitat emocional de l'individu i controlar el seu pes.
Reaccions Adverses: Hipertensió, pèrdua de pes, psicosi, agitació, ansietat, eufòria, taquicàrdia, insomni, depressió, cefalea, vòmits, diarrea, impotència, canvis en el desig sexual, creixement de les glàndules mamàries, trastorns menstruals, pèrdua de cabell, augment en la freqüència de miccions.
Esports on més s’usen: Aeròbic, atletisme, bàdminton, basquetbol, beisbol, boxa, canotatge, ciclisme, esquí aquàtic, frontó, futbol, handbol, judo, karate, halterofília, lluita, natació, pentatló, tae kwon do, tennis, triatló, voleibol i waterpolo.
Narcòtics Analgèsics
Indicacions: Estan indicats per a calmar el dolor en casos com fractures, dolors postquirúrgics, infart del miocardi i càncer, on els analgèsics convencionals són insuficients.
Reaccions Adverses: Nàusees, vòmits, cefalea, erupcions cutànies, convulsions, depressió respiratòria, somnolència, sequedat de boca, sensació de desmais, contracció de les pupil·les i excitació.
Esports on més s’usen: Principalment en els de contacte i combat.
Esteroides Anabolitzants
Indicacions: Només estan indicats en els casos de catabolisme augmentat (autoconsum de l’organisme), com en la desnutrició greu, el càncer i l’osteoporosi avançada.
Reaccions Adverses: Dolor durant les relacions sexuals i altres signes d’estimulació sexual excessiva, càncer de pròstata i fetge i caiguda de cabell. En nens abans de la pubertat, desenvolupament sexual precoç, freqüència augmentada d’ereccions, engrossiment fàl·lic i tancament epifisiari prematur (ocasionant alçària baixa). Disminució del volum de la ejaculació, retenció de líquids i sals. Virilització que es manifesta en les dones en forma de ronquera, acne, presència de bell a la cara i augment del desig sexual. En nenes augment del bell púbic i hipertròfia del clítoris i amenorrea.
Esports on més s’usen: Atletisme, culturisme, ciclisme, hoquei herba, judo, karate, halterofília, lluita olímpica, taekwondo, triatló i waterpolo.
Betabloquejadors
Indicacions: Medicaments utilitzats en el control de la hipertensió arterial.
Reaccions Adverses: Hipotensió arterial, fredor de les extremitats, fatiga muscular, disminució de la freqüència cardíaca, alteracions del somni, erupcions cutànies i sequedat d’ulls.
Esports on més s’usen: Tir amb arc i en general tots els esports de precisió.
Diürètics
Indicacions: S’usen per afavorir o augmentar la diüresis (orinar). S’utilitza en patiments cardiovasculars i renals com la hipertensió arterial i la insuficiència renal.
Reaccions Adverses: Deshidratació, desequilibri electròlit formigueig de les extremitats, disfunció de l’audició, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, diarrea, poliúria (augment en la freqüència de miccions), sensació de set, esvaïments, fatiga, irritabilitat, somnolència, fotosensibilitat, confusió, miopia transitòria, febre, formació de calcificacions renals, hematúria, glucosúria (presència de sucre en l’orina), insuficiència hepàtica, convulsions, fatiga muscular i disminució de la freqüència cardíaca.
Esports on més s’usen: Aeròbic, boxa, equitació, culturisme, natació sincronitzada, lluita olímpica, taekwondo, rem, futbol americà; i en aquells en els quals l’atleta requereix competir per pes corporal.
Taula 1. Exemples de Substàncies
| Categoria | Substàncies |
| Estimulants | Efedrina, etafedrina,cafeïna, pseudoefedrina, fenilpropanolamina, metilefedrina, calina, terbutalina, cocaïna, anfetamina, fenmetrazina, morazona, procaterol, prolintà, anfepramona. |
| Analgèsics narcòtics | Diamorfina (heroïna), morfina, metadona, codeïna, dextrometorfà, tramadol. |
| Esteroides anabolitzants | Nandrolona, oxandrolona, dehidroclorometil-testosterona, metandriol,19-norandrosterona, trembolona, nandrostendiol, testosterona, metiltestosterona, oximesterona. |
Hormones
Indicacions: Substàncies indicades en els casos que existeix deficiència hormonal.
Reaccions Adverses: Nàusees, vòmit, erupcions cutànies, xoc anafilàctic (reacció generalitzada que condueix a la mort), aparició de pubertat precoç, cefalea, irritabilitat, depressió, dolor abdominal, febre, urticària augment del volum dels ovaris, retenció de sodi i aigua.
Esports on més s’usen: Basquetbol, ciclisme, culturisme, triatló i voleibol.
Taula 2. Exemples de Substàncies
| Categoria | Substàncies | |
| β-bloquejants | Atenolol, metipranolol, nadolol, propanolol, timolol. | |
| Diurètics | Acetazolamida, manitol,clopamida, diclofenamida, furosemida, mersalil, piretanida, triamterene, triclortiazida. | |
| Hormones peptídiques i els seus derivats | Gonadotrofina coriònica (hCG), gonadotrofines d’origen hipofisiari (LH), corticotrofines (ACTH), hormona del creixement (hGH), somatomedina, eritropoetina (epoetina alfa EPO), insulina. | |
| Cortico-esteroides | Betametasona, cortisona, fluocinolona, parametasona, prednisona | |
| Cannabis i els seus derivats | 11-nor-delta-9-tetrahidrocannabinol-9-carboxílic (carboxi-THC). | |
| Emmascarants | Diurètics, epitestosterona, probenecida, substituts del plasma. | |
Substàncies subjectes a restricció
- Alcohol
- Anestèsics Locals
- Corticosteroides
Aquestes substàncies incrementen artificialment el rendiment de l’atleta, tenen una sèrie d’efectes secundaris que provoquen danys diversos i irreversibles en l’organisme. Pel que es recomana evitar l’ús d’elles.
Mètodes de dopatge
Encara que fins al moment no existeixen proves de laboratori especifiques per a determinar la seva utilització, es considera per exemple al dopatge sanguini i la manipulació de l’orina, per a evitar que sigui detectat l’ús de les substàncies dopatge per l’atleta, tal és el cas de la utilització de probenecid i de la epitestosterona.
Dopatge Sanguini
La transfusió de sang és l’administració intravenosa d’eritròcits o productes relacionats amb la sang que els continguin. Aquests productes poden ser obtinguts de l’extracció sanguínia del mateix individu o d’individus diferents. aquesta practica es realitza amb l’objecte de produir perduda aguda de sang i anèmia severa, amb el que l’organisme es veu obligat a produir major quantitat de glòbuls vermells.
El dopatge sanguini és l’administració de sang, glòbuls vermells i productes relacionats. Aquest procediment contravé l’ètica medica i esportiva. A més existeixen riscos durant la transfusió que poden incloure el desenvolupament de reaccions al·lèrgiques, hemòlisis aguda amb dany renal, així com reaccions posteriors com febre, transmissió de malalties infeccioses com l’hepatitis viral o la SIDA o arribar a ocasionar sobrecàrregues circulatòries i xoc metabòlic.
Així mateix han començat a aparèixer en el mercat clandestí substàncies carregadores d’oxigen desenvolupades sobre la base d’estructures moleculars artificials, les quals tendeixen a actuar com substituts de la sang, amb el que problemes de salut es veuran incrementats.
Manipulació Farmacològica, Química i/o Física
La comissió mèdica del comitè olímpic internacional prohibeix l’ús de substàncies i mètodes que alterin, tractin d’alterar o que s’esperi raonablement que alterin la integritat i validesa de les mostres d’orina usades en els controls antidopatge. Exemples de manipulació són la cauterització, substitució de l’orina modificació de les característiques de la mostra i inhibició de la excreció renal, utilitzant substàncies com el probenecid i compostos relacionats així com l’administració de epitestosterona o bromantan com agents emmascarants de la testosterona. Si la concentració de la epitestosterona és major a 200 ng/ml, serà subjecta a investigació d’estudis per a testosterona com s’assenyala en l’article I.C.1.B. L’èxit o fracàs en l’ús de substàncies o mètodes prohibits no és una qüestió material. És suficient que aquesta substància o procediment hagi estat usat o hagi existit un intent d’ús perquè la infracció es consideri realitzada.
Reflexions
Per què hem de combatre’l ?
L'esport de competició és un exemple característic d'activitat que, inevitablement compara a cada esportista amb els seus companys, i se li exigeix a més una constant superació per a arribar a ser el millor. Però aquestes aspiracions deixen de ser legítimes quan es volen complir per mitjans perillosos, violents i aliens a l'ètica, entre aquests el dopatge, per això el seu ús aquesta prohibit.
- Motius ètics: El dopatge és una peça que no encaixa en l'estructura de l'esport. La seva practica és contrària a l'ètica i lleialtat esportives. En efecte, si un dels objectius de la practica esportiva és el desenvolupament integral de l'esportista en la llibertat i la dignitat, quan apareix el dopatge s'anul·la aquest propòsit, perquè la seva practica corromp a l'esportista, el converteix en un objecte al que s'utilitza i manipula, en una maquina que cal amortitzar en breu termini i que ha de rendir al màxim. Per altra banda el dopatge és deshonest perquè contradiu la finalitat primària de l'esport, que és aconseguir una millor salut física, mental i social.
- Motius sanitaris: És potencialment perillós per a la salut perquè: exposa a l'organisme al risc de sobrepassar fatalment els seus límits normals, altera la coordinació normal de les funcions orgàniques i psíquiques, ocasiona progressiva dependència i hàbit a l'ús de drogues, indueix a cert abandó de l'entrenament metòdic, causa una deterioració física tal vegada irreversible.
- Com a prevenció de la violència: El dopatge pot ser un dels factors desencadenants de la violència en l'esport. En termes generals, l'esport és relaxant, però amb la competència poden aparèixer tensions que poden convertir a l'esport en una activitat de gran tensió. Si a això s’ hi afegeix l'ús de drogues que augmenten l'agressivitat, el resultat pot ser l'atac o agressió corporal.
Com es pot solucionar el problema del dopatge ? Per tractar-se d’un problema inherent, el dopatge és un problema social, la solució del qual suposa l'aplicació d'estratègies i accions. Les federacions esportives i governs han iniciat i potenciat eficaces mesures dissuasòries que influeixen en l’ànim de l'esportista quan a aquest se li presenti la disjuntiva de competir amb dopatge o sense dopatge. Aquestes mesures dissuasòries es duen a la practica amb tres tipus d'accions:
- Accions preventives: Les accions preventives s'exerceixen mitjançant programes de divulgació, informació i educació. Els grups receptors són tots aquells que es relacionen amb l'esport: esportistes de tots els nivells competitius, nens escolars, joves, professors d'educació física, metges, entrenadors, dirigents ,etc. La societat està poc informada i s'ha d'aconseguir que la ignorància no es converteixi en excusa.
- Accions controladores: Els controls antidòping permeten conèixer l'abast del dopatge en un esport, a més redueix pel seu efecte dissuasori el consum de drogues. També és útil la vigilància en el comerç de medicaments i la inspecció d'equipatges dels esportistes.
- Accions sancionadores: Són complementàries als test antidòping; sense sancions en els casos esportius, els controls serien inútils. Les sancions han de ser justes i equitatives; la tendència actual és estendre les sancions a altres persones responsables a més de l'esportista (entrenador mèdic, etc.)
Bibliografia
- Maynar Mariño; El dopaje en el deporte. Un problema deportivo y social, Elide. Revista Anaya de Didáctica de la Educación Física, Vol.2 (1999), 27-30.
- Ramos Gordillo; Lucha contra el dopaje como objetivo de salud, Adicciones. Revista de Socidrogalcohol, Vol.11 (1999), 299-310.
J.C. González González; Ayudas ergogénicas y nutricionales, Nutrición. Cap. 4. ISBN: 978-84-8019-866-0
- Telleria Ormaechea; Medicina y tecnología contra el doping, Nuevo Siglo. Cuadernos de la innovación, Vol.8, (1989), 108-110.
J.H. Willmore, D.L. Costill; Fisiología del esfuerzo y el deporte, Fisiología. Cap. 13. ISBN: 978-84-8019-749-6
- Kuhn, S. Swartzwelder, W. Wilson; Anabolizantes, estimulantes y calmantes en la práctica deportiva, Musculación. ISBN: 978-84-8019-681-9
