La Sílvia ja fa temps que té com a hobby el running i cada vegada va a més, fins al punt que fa un temps va decidir fer una MARATÓ, 42 km corrent!!!
Era un gran objectiu a assolir i el passat 21 de febrer va aconsseguir-lo!!
Ens ha fet ella el post aquesta vegada, per què poguem viure com ella el fet de preparar-se i com se sent al fer una marató. Gràcies Sílvia!!! I moltes felicitats!!!
YES, I CAN!!
Diumenge 29 de novembre de 2015, estic a casa al sofà, mirant el plà d'entrenament que m'ha fet un amic per fer la Marató, 12 setmanes d'entrenament intens.
Si, si, ho tinc ben decidit, vull fer la meva primera Marató, vull que sigui la Marató de les Vies Verdes que va de Girona a PLatja d'Aro pel Carrilet Verd, el 21 de febrer de l'any que ve. 42km intensos m'esperen!!
M'he trastocat??? Crec que si però és un repte personal que em fa molt i·lusió fer!!
Convenço a una amiga per fer-la juntes, tot i que els nostres horaris i els nostres ritmes són diferents, la començarem juntes i després que cadascuna vagi al seu ritme.
L'entrenament
Començo l'entrenament l'1 de desembre, amb moltes ganes. 4 dies per setmana, entre setmana fent rodatg, canvis de ritme, pujades, series,... i el diumenge toca fer les tirades llargues, 18,20,22,26 i dues tirades de 30km.
Falten dues setmanes per la Marató i només penso que aquest entrenament em matarà abans d'arribar al dia de la cursa!!! Estic molt cansada, les cames no em tiren, però sort que el David, el fisio, m'ha fet un bon massatge de descàrrega de cames.
La dieta
Em toca cuidar la meva dieta també. Començaré fent dieta protèica i acabaré la última setmana augmentant els hidrats i disminuïnt les proteïnes, ara necessito acumular energia.
El dia abans
La nit abans estic molt nerviosa, sopo d'hora, arrós bullit amb una mica de verduretes, una clara d'ou a trossets, fruita i me'n vaig a dormir aviat. Bé, això de dormir... és un dir! per què els nervis no em deixen!!!
El gran dia
Ha arribat el gran dia, em llevo a les 5,45H, em toca fer un bon esmorzar unes tres hores abans de la cursa.
Menjo 5-6 cullerades d'arrós bullit, un rotllet de pavo amb formatge light, un plàtan i 5-6 anous. Volia fer unsuc de taronja però no ho faig per què sempre tinc descomposició abans d'una cursa important... Els nervis un altre cop!!
Em poso la samarreta que m'he fet per la ocasió, YES I CAN, m'automotivo i m'autoanimo!!
Quedem a les 7 amb tota la colla, avui sóm 9 els que correm, 7 fan la mitja marató i 2 fem la marató.Som-hi cap a Girona!!
Tinc els nervis a flor de pell, repasso que no m'hagi deixat res, el pitrall, els manguitos, la cinta pel cabell, el buff, kleenex, i els 4 gels que faré servir durant la cursa, 3 d'alliberament d'energia prolongada i un d'acció immediata.
La Marató
Som-hi! Les 9 tret de sortida, això ja no té marxa enrrera!!!
Vinga Sílvia que tu pots!! Porto a la mà dreta una polsera que em van regalar les 2 meves millors amigues per donar-me energia i li faig un petó. A per totes!!
Cada 5 km tenim avituallaments i tinc clar que em pararé a tots per menjar una mica (plàtan, taronges, fruits secs, llaminadures,.. sucre!!) i beure beguda isotònica i així ho faig.
Arribem als 10k i em toca prèndre'm un gel, cada 10km en pendré un i als dos últims kilòmetres em prendré el d'acció ràpida per què em dongui la força suficient per arribar a meta.
Ja estic al kilòmetre 22 a un avituallament i em trobo genial, la meva companya va a un ritme més lent i em demana que jo tiri, que no l'esperi. Jo vaig molt bé i amillor ritme que ella, primer em sap greu però quan ja porta unes vegades dient'm-ho li faig cas i cap al km 27 em poso música.
Haig de dir que la música me la va deixar una amiga i només surten balades i cançons d'amor!!!! Nooooo!!!! Això si que no!!! Em queden 15 km d'escoltar aquesta música??? La meva amiga està enamorada o què???
Van 32km i em trobo molt bé, les cams encara tiren i començo a avançar a gent que havia tingut durant tota la cursa per davant, han sortit massa forts penso...
Km 37, aquí és on la gent diu que apareix "el mur", quan físicament estàs esgotat i mentalment bloquejat... És extrany però jo no noto res, em trobo mental i físicament bastant bé però amb ganes d'arribar.
Km 40, últim avituallament, em prenc l'últim gel que em queda i de sobte... apareix la cançó dels Catarres Tokio que m'encanta i em porta molts bons records. Quin bon rotllo!!!Això em dona l'energia necessària per arribar!!! Repeteixo la cançó unes 20 vegadesfins a arribar a la meta, no vull una balada més!!!
Als últims 500mts apareix una mica meu i còrre amb mi fins a la última corba on hi ha tota la meva família i amics aplaudint i animant-me!!!
Quin "subidón"!!!! El meu fill em dona la mà i entra corrent amb mi fins a la meta!!!!
PER FI!!!! YES I CAN
