Hoy abierto: 09:00-14:00, 16:30-20:30
Mañana abierto: 09:00-14:00, 16:30-20:30

Lesions musculars

Tiempo de lectura 4 min.
Lesions musculars

3 Mayo 2018

Amb el canvi horari i el canvi d'estació, els dies son més llargs i ve de gust sortir a l'aire lliure, a gaudir d'aquest temps que hem trobat a faltar en els mesos de més fred.

I sortim a caminar, a córrer, anem amb bici, fem excursions... i si no ens preparem bé apareixen les lesions musculars.

Les lesions musculars afecten al 80% de la població en algun moment de la vida segons la Societat Espanyola de Reumatologia.

Les lesions musculars suposen més del 30% de totes les lesions.

És important saber què ens causa la lesió, quina lesió podem tenir i com la tractem.

Causes més comuns:

  • sobrecàrrega: sobreutilització del múscul, amb moviments molt ràpids, amb excessiva freqüència, sense escalfar abans
  • lesió muscular estructural: el múscula s'ha estirat més enllà dels seus límits, es produeix una ruptura muscular.
  • lesió muscular indirecta: contusió o laceració del múscul

Les lesions musculars més freqüents son les agulletes que és un dolor muscular que apareix més tard degut a les micro ruptures que riginen petits derrames sanguinis.

Les rampes duren més poc però sóm més doloroses.

La sobrecàrrega és més fàcil d'identificar, pero a vegades confonem si estem patint una contractura o una rutura muscular.

Diferències entre contractura i ruptura

contractura:

  • inici progressiu
  • pots continuar amb la activitat
  • sense sensació de gravetat, sensació de tensió muscular
  • sense hematoma
  • recuperació ràpida, en pocs dies

ruptura muscular

  • punxada brusca durant l'exercici
  • dificultat o impossibilitat de continuar amb la activitat
  • sensació de gravetat
  • hematoma, encara que no sempre apareix inicialment
  • recuperació llarga, en funció del trencament
  • depenent de l'extensió, pot haver-hi deformitat

Quan hem d'anar al metge?

  • si la lesió té una durada excessiva
  • si hem pres medicació i no millora
  • si patim altres malalties metabòliques com la diabetis
  • si no es pot continuar amb la funció i mobilitat de la zona lesionada
  • si hi ha hematoma
  • si ho pateix un esportista habitual

És important identificar bé el tipus de lesió perquè ruptures fibril·lars lleus es poden confondre amb contractures musculars i si no es tracten bé es poden produir complicacions com desgarros musculars.

Tractament contractura:

  • repós
  • calor sec (estoreta per exemple) no més de 20 minuts.
  • banys de contrast fred/ calor per estimular la circulació. la circulació fa que arribi a la lesió el necessari per recuperar-se. És més útil el fred local en el moment de la lesió, és el millor analgèsic i antiinflamatòri.
  • antiinflamatori oral 3-4 dies
  • massatge de descarrega muscular amb cremes antiinflamatories, poden ser tipus medicament o també de complements naturals com àrnica. No aplicar calor després
  • utilitzar complements que ajudin a la millora i accelerin curació com son el colàgen, la vit C, el magnèsi, l'àcid hialurònic.

Tractament ruptura muscular:

  • repós
  • fred local fins a 48 h després de la lesió
  • compressió
  • elevació de la articulació
  • medicaments analgèsics però amb prudència ja que el dolor serveix per fer el diagnòstic de la lesió
  • no prendre antiinflamatoris en moments inicials de la lesió perquè al disminuir la inflamació també provoquem una disminució del procés de regeneració muscular.
  • tractament adjuvant amb magnesi, vitamina C, àcd hialurònic i vit B
  • a partir del 3er dia de la ruptura: activació muscular amb petits i controlats exercicis de movilització, sempre respectant el dolor. Això provoca un efecte bombeig estimulador de la circulació sanguinia.
  • a partir de 3-4 setmanes reanudació de la activitat esportiva amb estiraments a la zona afectada per prevenir recaure en la lesió.

àcid hialurònic

Té funció estructural i es troba en el líquid que envolta l'articulació. Ajuda a reparar el cartílag danyat.

col·lagen

És una família extensa de fibres flexibles i resistents que donen estructura a diferents parts del cos.

magnesi

És un mineral important per a la funció muscular i neuronal. La seva aportació per mitjà de la dieta és generalment insuficient.

vitamines

Tenen efecte antioxidant que permeten preservar millor les articulacions i músculs del deteriorament.

Per tenir un bon estat muscular hem d'escalfar bé abans de començar la activitat, amb moviments per activar la musculatura i estiraments al acabar. Evitar la sobrecàrrega i respectar bé els temps de recuperació després de l'exercici.

Les dues contractures més freqüents son la contractura cervical i la lumbàlgia

En el cas de la contractura cervical ho notem per dolor i pes a la zona cervical, normalment és fruit de l'estrés, de tensions emocionals, males postures, falta d'exercici, malal alimentació, dormir amb el coixi inadequat. Podem començar per millorar aquests aspectes per evitar contracturar-nos.

Com a tractament, aplicar calor sec 5-10 min varies vegades al dia, massatges amb cremes antiinflamatòries i analgèsiques, amb àc hialurònic i condroitina qie permeten aliviar la sobrecàrrega muscular i milloren la recupreació.

Antiinflamatori només 3-4 dies i també prendre complements amb vitamina C., magnesi, col.làgen i àc hialurònic que ens ajudarán a recuperar-nos abans.

El famós mal d'esquena o lumbàlgia és el primer de la llista de problemes de salut crònics més freqüents a Espanya, afecta al 18,6% de la població.

En el cas de lumbàlgia s'ha d'evitar el repós al llit, s'ha de mantenir el major grau d'activitat física possible.

El tractament si és un dolor agut, és amb paracetamol com a primera elecció i evolucionar  a antiinflamatori si fos necessari.

Si el dolor és crónic, els analgèdics i antiinflamatoris només cal fer-los servir com atractament simptomàtic transitori i no més de tres mesos de durada.

La prevenció del mal d'esquena es realitza fent exercici físic i amb bons hàbits posturals.

Amb una bona preparació i escalfment podrem sortir a gaudir dels dies més llargs amb salut.