Ahir vam fer una xerrada molt interessant a la farmàcia, vam tenir el plaer de poder escoltar a la la psicòloga Eva Juni, parlava sobre els Transtorns de Conducta Alimentària.
Ens va parlar una mica sobre ells, el què són i què podem fer per estar alerta i poder detectar-los a temps.
Em va semblar un tema molt interessant del qual en sentim a parlar però no n'estem ben informats, per tant intentaré plasmar el què ens va explicar ahir l'Eva.
Què son els Transtorns de Conducta Alimetària?
Es tracta d’un conjunt de trastorns mentals (alteració de la conducta-emocions-pensaments) que estan relacionats amb la imatge corporal, el pes i el menjar. A diferència e la major part dels T. mentals, les conseqüències més greus en els TCA sorgeixen de les irregularitats i mancances nutricionals que es produeixen. Són malalties noves. Es comencen a diagnosticar a principis dels 70.
Són l'ANORÈXIA, la BULÍMIA, el TCNAE, la VIGORÈXIA, la ORTORÈXIA
SÓN MALALTIES MENTALS GREUS!!
I són molt importants per què a Catalunya (durant el 2007-2008) 117.000 dones i 1.100 homes presenten TCA; que el 21,5% dels casos són crònics i que hi ha un 6% de mortalitat.
Vam centrar-nos molt en l'Anorèxia Nerviosa i la Bulímia, que és el què més ens preocupava o voliem conèixer les mares que l'estàvem escoltant. Tothom estava d'acord que la societat que ens envolta és un factor important per a aquestes malalties ja que es destina massa valor a la imatge i al cos, que a vegades les amistats poden ajudar també a desencadenar-les i que és important que les coneguem per poder actuar a temps.
Les característiques de l'Anorèxia Nerviosa són:
- Pèrdua de pes o pes no guanyat
- Por/terror a engreixar
- Distorsió i disconformitat d’imatge corporal - autoimatge - autoestima
- Alteracions biològiques
En canvi les de la Bulímia són:
Pèrdua de control subjectiu respecte al menjar i els episodis d’afartament. Por a engreixar i conductes compensatòries per controlar el pes. Preocupació extrema per la figura, imatge i el pes.
Cada vegada comencen més d'hora a patir aquests transtorns, es parla de que l'edat d'inici pot ser cap als 12 anys.
Com podem sospitar que el nostre fill o filla pot patir algun tipus de transtorn alimentari?
Hi ha un seguit de conductes relacionades amb l'alimentació que ens poden donar la senyal d'alarma.
Utilització injustificada de dietes restrictives
Estat de preocupació constant pel menjar
Interès exagerat per receptes de cuina
Sentiment de culpa per haver menjat
Comportament alimentari estrany (velocitat ingesta, menjar dret, etc)
Marxar de taula i tancar-se al bany després de cada àpat
Augment de la freqüència i quantitat de temps que està al bany
Evitar àpats en família Rapidesa amb la que s’acaba el menjar de casa
Trobar menjar amagat, per exemple, a la seva habitació
Trobar grans quantitats de restes de menjar, envoltoris, etc. a la seva habitació o amagats a la bossa,..
Què podem fer els pares per ajudar a prevenir aquests transtorns?
Tot i que s'estima que només un 15% dels factors poden ser relacionats amb la família és convenient portar una conducta alimentària saludable des de petits per anar educant correctament en l'alimentació i valors dels nostres fills.
No insistir en la perfecció en tot el que fan els fills
No donar massa importància (Pes-talla-figura)
No comptar calories ni referir-se al menjar en funció del que engreixa.
No tenir aliments prohibits.
Compartir almenys un àpat en família.
Fomentar l’esperit crític envers la publicitat i els models estètics.
No afavorir/permetre les dietes sense supervisió mèdica.
I si detectem que pateix un transtorn, què hem de fer i què no hem de fer?
Primer de tot pensar que la persona està malalta i una comparació que va fer l'Eva que em va agradar molt va ser comparar-la amb una altra malaltia, com pot ser la grip (salvant les distàncies, és clar) ens deia, vosaltres renyaríeu al vostre fill/a per tenir febre, o bé per tenir la grip? Oi que no, que el cuidaríem més i intentaríem que estigués bé? Doncs el mateix amb aquestes malalties, no hem d'oblidar que la persona està malalta i no ho fa conscientment, encara que ens costi molt de creure, és així.
No hem de cercar culpables
No hem menystenir la malaltia, és una malaltia molt important i com a tal hem d'actuar am conseqüència.
No som els responsables del tractament
Hem de vetllar per tenir el millor ambient a casa possible, tasca molt difícil per la situació que hi haurà a casa, però ho hem de tenir present i intentar-ho una vegada i una altra, i una altra...
Hem de diferenciar l’adolescent del seu TC, el nostre fill o filla necessita els seus pares i familiars al costat, independentment de la malaltia és un adolescent, i com a tal li hem de fer costat
Hem de mirar de no canviar la nostra dinàmica d'àpats i organitzar àpats normals
Hem de treballar coordinats amb els terapeutes.
Si necessiteu més informació hi ha associacions que us poden donar consell:
www.acab.org
www.f-ima.org
www.uaic.uab.cat
I com sempre ses de la farmàcia també us podem assessorar i orientar
